Dona, trastorn bipolar i el desig de ser mare

El trastorn bipolar és un trastorn mental que sol caracteritzar-se per l'alternança d'episodis maníacs i depressius separats per períodes d'estabilitat anímica (OMS 2019). Tot i que és una afecció de per vida, en la majoria dels casos es poden controlar els símptomes mitjançant tractament farmacològic i suport psicològic. 

Moltes dones diagnosticades de trastorn bipolar verbalitzen desitjos de ser mares. Tot i això, solen presentar molts dubtes i pateixen prejudicis per part de l'entorn. És important tenir una informació basada en l'evidència científica disponible perquè cada dona pugui prendre la decisió que consideri.  

A continuació, intentarem resoldre algunes preguntes que sorgeixen a la pràctica clínica diària en relació amb el trastorn bipolar i la maternitat:

• Puc ser mare si tinc un trastorn bipolar?

Per descomptat, si et sents capacitada i ho desitges, el trastorn bipolar no ha de ser un impediment. El que és recomanable és buscar el millor moment i planificar l'embaràs.

• Però puc ser una bona mare?

Rotundament sí. El teu rol de mare no ha de veure's afectat per tenir un trastorn bipolar si reps el suport, el tractament i l'acompanyament adequats.

• I si el trastorn bipolar no està controlat?

Els efectes negatius a l'hora de tenir cura d'un nadó derivarien efectivament del trastorn bipolar no tractat o mal tractat. Tant si la mare es troba en una fase maníaca com en una de depressiva o presenta una psicosi puerperal i no es tracta, les conseqüències per al nadó, per a ella i per al seu entorn poden ser devastadores.

• Són segurs els fàrmacs que es fan servir per al trastorn bipolar durant l'embaràs?

L'àcid valproic no s'hauria de fer servir en cap dona en edat fèrtil ja que està contraindicat durant l'embaràs per possibles malformacions al nadó.

Els efectes negatius potencials del liti i dels antipsicòtics són assumibles si els comparem amb el risc de no fer tractament. Això no obstant, sempre s'han d'avaluar els riscos/beneficis de forma individualitzada per a cada dona.

Es recomana fer un control més estricte de l'embaràs i un seguiment des d'obstetrícia. 

Si la dona embarassada pren liti, es requeriran més controls analítics que incloguin els nivells del fàrmac, així com una ecocardiografia fetal en el primer i segon trimestre.

Encara que el liti s'havia associat històricament amb l'anomalia d'Ebstein, una malformació al cor del nadó, els estudis més recents suggereixen que el fàrmac no té el potencial teratogènic que se li havia atribuït (Gentile, 2011).

• Es pot reduir o retirar la medicació si decideixo quedar-me embarassada?

Cal individualitzar cada cas, però és important vetllar per l'estabilitat clínica. S'ha vist que les dones gestants amb un diagnòstic de trastorn bipolar que discontinuen el tractament tenen un risc més gran de recaiguda que les dones que el continuen. Moltes vegades es requereix fins i tot incrementar les dosis de psicofàrmacs a mesura que avança l'embaràs.

• Puc donar el pit si faig tractament per al trastorn bipolar?

La majoria dels psicofàrmacs són segurs per a la lactància, però en general no es recomana lactar si es pren liti. En dones diagnosticades de trastorn bipolar que prenguin liti, seleccionades amb cura, mantenir la lactància materna pot ser una opció adequada si es manté un seguiment estret de la mare i el nadó (Imaz et al 2021).

• Amb l'arribada d'un fill es dormen menys hores. Això farà que em descompensi?

Les dones diagnosticades de trastorn bipolar que decideixen ser mares tenen més risc de recaure en el període del postpart. Cal tenir en compte que moltes dones es diagnostiquen per primer cop de trastorn bipolar durant el postpart. Són les dones que pateixen trastorn bipolar les que tenen més probabilitat de patir una psicosi puerperal.

La deprivació del son és clau per desencadenar una descompensació. És important comptar amb una xarxa de suport familiar i professional que faciliti el descans nocturn de la mare.

• El meu fill o filla pot heretar el trastorn bipolar?

Una dona diagnosticada de trastorn bipolar té més risc de tenir un fill amb aquest trastorn que una altra que no el pateixi. Tot i això, també hi ha una probabilitat alta que no el desenvolupi. Cal tenir en compte que si tots dos pares pateixen el trastorn s'incrementa el risc.

• Si una mare requereix un ingrés hospitalari per descompensació del trastorn bipolar, la separen del nadó?

Malauradament, a Espanya no hi ha unitats d'hospitalització d'aguts mare-nadó. Aquestes unitats psiquiàtriques especials ofereixen cures a la mare amb malaltia mental greu al costat del nadó.

Així que, encara que hi ha casos en què es pot atendre una descompensació –si els símptomes són menys greus– de forma ambulatòria, en altres es procedirà a l'ingrés hospitalari en una unitat d'aguts de psiquiatria convencional i hi haurà una separació temporal de la díade mare-nadó.

A Catalunya hi ha alguns recursos específics per a l'atenció en salut mental perinatal, com ara la Xarxa de Salut Mental Perinatal Comunitària del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, l'hospital de dia mare-nadó pioner a Espanya de l'Hospital Clínic de Barcelona o la Unitat de Salut Mental Perinatal de la Vall d'Hebron, entre d'altres.

Si estàs diagnosticada de trastorn bipolar o tens antecedents familiars i desitges ser mare:  

1. Planifica l'embaràs; comunica al teu psiquiatre el teu desig de ser mare.
2. Consulta la teva llevadora per iniciar el tractament amb àcid fòlic i fer-te una analítica prèviament a l'embaràs.
3. Abandona substàncies nocives com el tabac, l'alcohol, les drogues i les begudes excitants com el cafè o el te.
4. Mantingues una bona alimentació i uns hàbits de vida saludables.
5. Mantingues el seguiment amb el teu psiquiatre; preferiblement, demana atenció des d'un programa de salut mental perinatal.
6. Fes els controls obstètrics i analítics que es requereixin.
7. Implica el teu entorn de confiança per detectar potencials descompensacions.
8. Prioritza dormir bé.