Els trastorns de la conducta alimentària en l’embaràs

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) acostumen a donar-se en dones joves i en edat fèrtil. La prevalença d’anorèxia nerviosa s’estima al voltant de 0,5 al 3% de la població general, entre dones de 15 a 30 anys. En el cas de la bulímia, parlem d’una prevalença de 2 o 3 cops més freqüent que l’anorèxia nerviosa. Aproximadament, entre el 10 i el 19% de les dones experimentes episodis de bulímia en algun moment de la seva vida.

En relació a les dades generals sobre el número d’embarassos, la mitjana d’embarassos per dona o l’edat del primer embaràs, no s’observen diferencies entre les dones afectades per un TCA de las que no. Malgrat tot, es poden donar embarassos no planificat per la presència d’alteracions en la menstruació o per la creença d’una infertilitat per l’anorèxia que van patir.

Com evitar les recaigudes en els trastorns de la conducta alimentària?

Ir al artículo

Els trastorns de la conducta alimentària estan relacionats amb una necessitat de control i l'embaràs pot ser vist com una situació de pèrdua.

Els canvis corporals que es produeixen durant la gestació poden ocasionar sentiments enfrontats, ambivalents i culpabilitat. Aquestes emocions fan augmentar la probabilitat que les dones afectades amb TCA tinguin problemes específics durant el seu embaràs i el postpart.

Tot i això, l'impacte dels símptomes dels trastorns de la conducta alimentària durant l'embaràs continua sent relativament desconegut. Se n'han postulat dues hipòtesis. La primera és que els TCA (i els símptomes associats) milloren durant l'inici de l'embaràs, a causa de la preocupació pel benestar del fetus. La segona és que el guany de pes durant l'embaràs pot exacerbar preocupacions latents sobre el pes i la imatge corporal, que poden comportar una exacerbació dels símptomes en el període de postpart.

Les complicacions durant l'embaràs i el part són més freqüents en aquelles dones amb simptomatologia activa de TCA durant l'embaràs, incloent-hi mala nutrició, avortament espontani, part preterme, alta incidència de cesàries i baix pes del nadó en néixer.

Complicacions per a una dona embarassada amb símptomes actius d'anorèxia nerviosa

Específicament, en el cas de l'anorèxia nerviosa, les complicacions per a la mare poden ser:

• Guany de pes inadequat.
• Avortament.
• Sagnat vaginal.
• Disminució de la mida uterina.
• Hiperèmesi, és a dir, nàusees i vòmits intensos i persistents durant l'embaràs.

Els riscos per al nadó són:

• Baix pes en néixer.
• Retard en el desenvolupament.
• Part prematur.
• Mort prenatal.

Complicacions per a una dona embarassada amb símptomes actius de bulímia nerviosa

En el cas de la bulímia nerviosa, les complicacions per a la mare poden ser:

• Augment d'atracaments i vòmits.
• Exercici físic excessiu.
• Poc o excessiu guany de pes.
• Avortament.
• Hipertensió arterial.

Els riscos per al nadó són:

• Mort fetal.
• Baix pes en néixer.
• Baixa puntuació al test d'Apgar.
• Part de natges.
• Paladar dividit.

Encara que la literatura s'ha centrat principalment en les conseqüències mèdiques i físiques dels trastorns de l'alimentació a l'embaràs, també s'han posat en relleu les seqüeles psicològiques que es produeixen en aquestes dones: por intensa a l'embaràs i al part, depressió postpart i ansietat.

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Llegeix més

Per tot allò que s'ha descrit, les dones amb trastorns de la conducta alimentària embarassades necessiten l'atenció d'un equip multidisciplinari que pugui acompanyar-la i preparar-la no només durant l'embaràs, sinó també al puerperi i en la relació mare-fill. A més, serà indispensable un major control obstètric i psicològic, un seguiment nutricional adequat i unes cures especials per part de llevadores i infermeres implicades en l'embaràs, el part i el puerperi de la dona. Aquests plans de cures haurien de ser protocol·litzats d'una forma estàndard i adaptar-los a cada cas clínic, per a una assistència de qualitat, eficaç i eficient, aconsellant a les dones ateses a resoldre el trastorn de la conducta alimentària abans de l'embaràs, i treballar durant tot l'embaràs i puerperi per evitar recaigudes.