El suïcidi durant la gestació i el postpart
Resum
La mort de dones gestants o en el postpart és un esdeveniment tràgic que podem prevenir. A tot el món es destinen molts recursos a través de campanyes i accions per disminuir la mort materna per causa obstètrica com és la preeclàmpsia, les embòlies, les hemorràgies o les alteracions cardíaques. Tot i així, sembla que aquesta feina no es suficient, perquè en molts casos la causa de mort no és de tipus obstètric si no psicosocial, com el suïcidi, l’homicidi o la sobredosi. Aquestes causes no es contemplen i, per tant, no surten a les estadístiques.
La mort per suïcidi durant el període perinatal, període que comprèn des de l'embaràs fins als dotze mesos després del part, va més enllà de l’àmbit familiar i afecta profundament tota la societat. L'impacte d'aquests suïcidis, i més si hi ha filicidis, sacseja la comunitat sencera i deixa una empremta que perdura durant molt temps. Els mites sobre la maternitat i l’estigma que plana sobre la salut mental i el suïcidi fan que es desconegui la relació que hi ha entre la maternitat i el suïcidi, i dificulta que la dona i el seu entorn demanin ajuda i, quan la demanen, moltes vegades no aconsegueixen els recursos necessaris per afrontar la situació.
Un problema de gran abast amb poques dades registrades
És important tenir en compte que la mort per suïcidi continua essent una de les principals causes de mortalitat materna i, en alguns països, n’és la principal. Mentre altres causes de mort materna més reconegudes com l’hemorràgia o la sèpsia disminueixen, el suïcidi augmenta i és el responsable del 20% de les morts en el postpart (Khalifeh et al., 2016). Malgrat aquestes dades són contundents, al nostre país no hi ha intervencions preventives específiques per l’abordatge d’aquest problema, tot i que les seves conseqüències són devastadores.
Les dades a nivell mundial indiquen que la taxa de suïcidi matern s’incrementa en els països desenvolupats, si bé afecta molt més a les dones en situacions socioeconòmiques desfavorables que viuen al primer món. Als Estats Units és la principal causa de mortalitat materna i contribueix a més del 8% de les morts relacionades amb l'embaràs. En el mateix informe americà, consideren que més del 80% d’aquestes morts maternes es poden prevenir, incloent gairebé el 25% de les morts per problemes de salut mental, principalment suïcidis i sobredosis relacionades amb trastorns per consum de substàncies (Margerison et al., 2022). Hi ha poques publicacions sobre aquest tema però les que hi ha troben que les dones gestants o en el postpart que van morir per suïcidi eren més joves, amb menys probabilitat de tenir ascendència caucàsica i més probabilitat d’estar casades que les dones que van consumar un suïcidi fora del període perinatal.
Els mites sobre la maternitat i l’estigma que plana sobre el suïcidi fan que es desconegui la relació que hi ha entre la maternitat i el suïcidi, i dificulta que la dona i el seu entorn demanin ajuda.
Tot i la importància del tema, no tenim dades del nostre entorn. Ni l’Instituto Nacional de Estadística (INE) ni l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) disposen de dades, i sense dades no podem saber quin és l’abast del problema al nostre país. La mesura precisa de la prevalença de la mort per suïcidi és un repte per diverses raons. El suïcidi és difícil de mesurar en qualsevol població i en el període perinatal hi ha alguns factors que encara ho fan més difícil. Alguns d’aquests factors són la manca d’estandardització de termes que descriuen el moment o la causa de la mort materna i la manca d’uniformitat en els mètodes per determinar les morts maternes. Per exemple, fins al 1999 la Classificació Internacional de Malalties definia la mort materna com aquella que succeeix durant l’embaràs i fins a 42 dies després del part, però el suïcidi matern és més freqüent passats aquests dies, o la definició del període postpart segons la font consultada pot anar des de quatre setmanes a l’any després del part.
En la població general a nivell mundial, el suïcidi és una de les principals causes de mort externa. Segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), la mortalitat per suïcidi el 2022 va augmentar gairebé un 6% respecte al 2021, amb un increment especialment notable entre les persones menors de 30 anys, i de manera dramàtica en les menors de 19 anys. Pel que fa a la paradoxa de gènere en el suïcidi, s'observa una tendència preocupant cap a l’equilibri entre homes i dones. Tradicionalment, els homes han tingut una taxa de suïcidi més elevada, però sembla que aquesta diferència s'està reduint progressivament. Davant d'aquesta realitat, si en el nostre país està augmentant la mortalitat per suïcidi en menors de 30 anys i s'està equiparant la taxa de suïcidi entre dones i homes, podem deduir que l’increment ve donat per casos de dones en edat reproductiva. Aquesta és, de fet, l'única aproximació possible per estimar el nombre de suïcidis en el període perinatal al nostre país, perquè, com hem dit, aquesta dada no es registra oficialment i, per tant, no disposem d'informació directa.
Factors de risc del suïcidi matern
Els suïcidis materns durant el període perinatal tenen algunes característiques diferencials amb el suïcidi en altres moments de la vida de la dona. Una d’aquestes diferències és que s’utilitzen mètodes més violents dels que habitualment utilitzen les dones. Un altre aspecte diferencial que cal tenir en compte és que durant la gestació i el primer any postpart les dones tenen més contacte amb professionals de la salut que en qualsevol altre moment de la seva vida. Aquesta oportunitat d’or per si sola no evita el desenllaç tràgic i el suïcidi continua essent una de les principals causes de mort de les mares. Per tant, per si sol, l’accés regular als serveis sanitaris no disminueix l’aparició d’idees o de conductes suïcides ni prevé el suïcidi.
Una altra característica d’aquesta població que pot explicar en certa manera l’alta incidència d’ideació i conducta suïcida és que els trastorns mentals són la complicació mèdica més freqüent de la maternitat, especialment la depressió. El període postpart és un moment d’especial risc pel debut de primers episodis i de recurrències de trastorns mentals greus. Però, tot i que les mares amb antecedents psiquiàtrics greus tenen més risc que les mares sense antecedents psiquiàtrics, la majoria de persones amb un problema de salut mental no moren per suïcidi, per tant, tenir un problema de salut mental té poc poder predictiu i cal identificar altres factors de risc més específics per a la ideació suïcida i les temptatives suïcides maternes. Una de cada cinc dones, ja tinguin antecedents psiquiàtrics o no, desenvoluparan una depressió postpart. La depressió postpart porta al suïcidi a 3 de cada 100.000 dones en el postpart. Cal tenir en compte que el període postpart sembla ser un període de més risc de suïcidi que l'embaràs, ja que de dos terços a tres quartes parts de totes les morts maternes per suïcidi es produeixen en el postpart, entre la setmana sis i l'any després del part.
La violència masclista, un factor de risc important
És important definir altres factors de risc de suïcidi durant el període perinatal. Els estudis demostren que les experiències de violència masclista, especialment la violència física, s'associen significativament amb la ideació, la conducta suïcida i el suïcidi consumat. Aquest és el factor de risc que s’associa de manera més robusta amb el suïcidi consumat matern. A més, els resultats d’aquestes investigacions suggereixen un efecte psicològic persistent de la violència per part de la parella i de l’abús infantil que es pot manifestar durant el període perinatal.
També s’ha comprovat que la violència per part de la parella s’associa tant amb les temptatives com amb la mort per suïcidi, i l’abús infantil és un fort predictor tant de la ideació suïcida com de les temptatives. Aquesta relació dosi-resposta entre el trauma de l'adult i la infància i el risc de suïcidi s'ha trobat en estudis a gran escala en la població general. També hi ha proves que suggereixen que la relació entre els símptomes depressius i la violència per part de la parella és bidireccional, les dones que experimenten violència tenen més risc de depressió, i les dones que pateixen símptomes depressius tenen més risc de patir violència masclista. Experimentar violència pel fet de ser dona quan s’està a punt de ser mare o ja pot suposar un risc particular, l’entorn segur pel nadó i per ella mateixa es veu amenaçat. És essencial per a la prevenció del suïcidi en el període perinatal identificar les dones que han patit o estant patint violència, ja sigui per part de la parella o per part d’un altre membre de la llar. A part d’identificar aquestes dones, cal poder oferir tractament psicològic. Haver viscut esdeveniments traumàtics al llarg de la vida no es pot modificar però si les seqüeles psicològiques.
La violència masclista, especialment la violència física, és el factor de risc que s’associa de manera més robusta amb el suïcidi consumat matern.
A part dels factors de risc que ja s’han anomenat (violència masclista, abús infantil i trastorn mental postpart), diferents estudis n’han trobat d’altres com són:
- L’edat més jove.
- El nivell educatiu baix.
- Els antecedents de conducta suïcida.
- Els antecedents de trastorns de salut mental.
- El consum de substàncies, principalment d’alcohol.
Tot i que hi ha algunes investigacions en població en el període perinatal, en general la base teòrica per la qual els factors psicològics i socials estan implicats en el desenvolupament de la ideació i la conducta suïcida es deriva de la investigació amb la població general. Ja s’ha dit que el període perinatal és únic perquè les dones s'enfronten a molts canvis i reptes i que els suïcidis perinatals es diferencien dels suïcidis no perinatals. Per tot això, per poder establir els factors psicològics i socials implicats en el suïcidi perinatal, la investigació s'ha de centrar específicament en mostres perinatals enlloc d’extrapolar la informació de la població general.
La prevenció del suïcidi en l’etapa perinatal
Les urgències dels hospital generals són el lloc principal on acudeixen les mares amb trastorns mentals greus. Es calcula que 1 de cada 100 dones en el postpart acudirà a un servei d’urgències per un motiu psiquiàtric en el primer any després del part. D’aquestes, un 7% presenten alguna conducta suïcida en la seva visita inicial. Una visita a urgències de psiquiatria és una oportunitat d’or per poder assegurar una continuïtat assistencial i prevenir la progressió de les conductes suïcides fins al suïcidi, però aquesta oportunitat no sempre s’aprofita. Una investigació canadenca (Barker et al., 2024) va trobar que només un 33% de les dones que acudien a urgències per conducta suïcida rebien atenció ambulatòria posterior. Tot i que aquestes dades no són de la nostra població, hem de pensar que probablement al nostre entorn no són massa diferents.
Durant la gestació i el primer any postpart les dones tenen més contacte amb professionals de la salut, però per si sol l’accés regular als serveis sanitaris no disminueix l’aparició d’idees o de conductes suïcides.
Per tant, la identificació precoç i la intervenció oportuna de les dones en el període perinatal que tenen un alt risc de suïcidi són fonamentals per prevenir l'aparició d’idees i conductes suïcides. Les estratègies de prevenció i d’intervenció recomanades específicament per abordar el suïcidi perinatal inclouen: la detecció de problemes de salut mental, el tractament dels trastorns psiquiàtrics subjacents i la millora de l’accés a l’atenció de la salut mental perinatal. Hi ha moltes oportunitats per detectar problemes de salut mental i ideació suïcida entre les dones en edat reproductiva. Tot i així, pot ser que el professional fora de l’àmbit de la salut mental no es trobi còmode avaluant les idees de suïcidi. D’aquí la importància de la formació i de treballar de manera col·laborativa amb equips interdisciplinaris.
Tot i que l’augment del cribratge és un component clau per identificar el risc de suïcidi en dones gestants o en el postpart, el cribratge per si sol no disminueix el risc de suïcidi. Per prevenir-lo, les persones amb risc han de rebre intervencions específiques de prevenció i de maneig de la conducta suïcida. Sobre aquest tema hi ha algunes investigacions que ens mostren què està passant. Una revisió sistemàtica de 41 estudis va trobar que gairebé tres quartes parts de les dones que tenien depressió durant la gestació o en el postpart no acceptaven la derivació als serveis de salut mental convencionals (Chin et al., 2022). Un altre estudi de seguiment durant 15 anys realitzat al Regne Unit va trobar que les dones que van morir per suïcidi en el període perinatal tenien la meitat de probabilitat de rebre tractament farmacològic, psicològic o qualsevol altre en el moment de la seva mort en comparació amb les dones que no estaven en el període perinatal i que es van suïcidar. (Khalifeh et al., 2016)
Per tant, aconseguir que les dones amb risc de suïcidi rebin tractament és de màxima importància. Tot el procés de prevenció del suïcidi, des del cribratge, l'avaluació i el seguiment fins a la intervenció precoç, és fonamental per a totes les dones en el període perinatal.
Si tens pensaments suïcides, demana ajut:
També pots comunicar-te amb els serveis d'emergència locals de la teva zona de residència.
-
024
Línia d'atenció a la conducta suïcida -
061
Salut Respon -
900 925 555
Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona