Prevenir el suïcidi amb mirada de gènere

D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS, 2018), la perspectiva de gènere és un paradigma, un enfocament, que intenta atorgar rellevància a les dimensions sociocultural i històrica i es pregunta pels efectes, asimetries i inequitats que produeix el lloc històricament construït per a les dones a la societat. Té en compte les desigualtats en el poder, en l’accés als recursos, la divisió sexual de la feina i la socialització de gènere.

Una lectura des de la perspectiva de gènere en salut permet posar de manifest la relació que existeix entre rols i estereotips de gènere, les inequitats de gènere i els símptomes.

Els determinants de la salut relacionats amb el gènere són les normes, expectatives i funcions socials que augmenten les taxes d'exposició i la vulnerabilitat als riscos per a la salut, així com la protecció davant d'aquests, i que determinen els comportaments de promoció de la salut, els patrons i les possibilitats de cerca d'atenció sanitària i les respostes del sistema de salut en funció del gènere. Són un dels principals determinants socials de les inequitats sanitàries.

La perspectiva interseccional amplia aquesta lectura i ens permet tenir una mirada que relacioni la manera com altres vectors socials com l'edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere, l’ètnia, el nivell formatiu, el nivell econòmic i la diversitat psíquica o física, entre d'altres, es relacionen de forma dinàmica i com l'entrecreuament d'aquests eixos pot donar origen a vulnerabilitats específiques (Vohra-Gupta, 2023).

Per tant,  incorporar la perspectiva de gènere i interseccional a la salut no és només una qüestió d'ètica i de justícia, sinó també d'efectivitat de les intervencions..

A què ens referim quan parlem de conducta suïcida?

El suïcidi és un terme ampli que inclou la ideació suïcida (pensaments de treure's la vida),  la planificació del suïcidi (prendre mesures de preparació per a l'acte), els intents de suïcidi (actes autolesius no mortals realitzats amb la intenció de morir) i el suïcidi consumat. Les persones que experimenten idees suïcides i fan plans suïcides tenen un risc més gran de fer intents de suïcidi, i les persones que experimenten totes les formes de tendències suïcides tenen un risc de mort més gran per suïcidi, encara que un intent de suïcidi previ és el predictor més important de suïcidi futur (OMS, 2014).

L'autolesió no suïcida, és a dir, l'autolesió sense intenció de morir, és freqüent entre les dones, i pot ser una situació reincident i extremament angoixant i complexa. Per a la majoria de les persones, aquest comportament no té com a fi acabar amb la vida, però els qui s'autolesionen deliberadament tenen més probabilitats que la població general d'experimentar també tendències suïcides (Witt, 2023).

Si bé la perspectiva de gènere i interseccional ens podrien ajudar a entendre part de la conducta suïcida en homes, lligada als rols i estereotips culturals, i també a altres col·lectius, com les minories ètniques, sexuals, etc., ens centrarem a intentar comprendre amb més profunditat aquesta conducta en les dones.

Què sabem sobre les diferències en conducta suïcida entre homes i dones?

Les investigacions sobre el suïcidi demostren consistentment que les dones tenen taxes més altes de comportament suïcida, és a dir, ideació, planificació i intents de suïcidi en comparació amb els homes; no obstant això, els homes tenen més probabilitats de suïcidar-se (OMS, 2014). Això es coneix com la «paradoxa del gènere en el suïcidi» (Canetto & Sakinofsky, 1998).

El gènere juga un paper important en el suïcidi i en  les conductes suïcides. Així, s'han informat diferències per sexe en relació amb:

• Els factors causals.
• Els factors de risc i protecció.
• La naturalesa mateixa del comportament suïcida i com es manifesta.
• Els mètodes emprats en el suïcidi.
• Els patrons de recerca d'atenció davant la conducta suïcida.

Hi ha moltes teories i explicacions sobre les diferències en el suïcidi i el comportament suïcida entre dones i homes (Hawton, 2000; Canetto, 2008; Jaworski, 2007; Schrijvers et al., 2012).  Alguns d'aquests postulats inclouen (Stack 2000; Smalley et al 2005; McKay et al 2014):

• Qüestions d'igualtat i inclusió de gènere.
• Impacte diferencial de les crisis socioeconòmiques per gènere.
• Diferències en mètodes socialment acceptables per gestionar l'estrès i el conflicte per a dones i homes.
• Diferències en la vulnerabilitat a la psicopatologia.
• Diferències biològiques i neurobiològiques.
• Disponibilitat i accés a diferents mètodes de suïcidi.
• Diferències de rols culturals.
• Disponibilitat i patrons de consum d'alcohol i drogues.
• Diferències en les taxes de cerca i acceptació d'ajuda per al patiment emocional i els trastorns mentals entre dones i homes.

Cal destacar que algunes d'aquestes diferències poden variar segons els contextos culturals en lloc de funcionar com a constants universals.

Diferències en la metodologia

Quant a la metodologia, històricament, s'ha assenyalat que encara tenint la mateixa intencionalitat de morir, les dones triarien «mètodes d'eficàcia variable quant a letalitat», per exemple, mentre que els homes triarien «mètodes més violents», i per tant, de més letalitat (Denning et al., 2000). No obstant això, les tendències han anat canviant i les dones estan adoptant progressivament mètodes més letals (Byard et al., 2004; Austin et al., 2011). S'ha postulat que les idees canviants sobre feminitat i masculinitat i els rols de gènere en les societats occidentals han afectat l'elecció de mètodes. Tot i això, cal més investigació per comprendre completament i abordar el canvi a mètodes més letals i la manera com això varia dins dels grups minoritaris (Women's Health Victoria,  2011).

Les dones estan més representades en les conductes suïcides no fatals, però molt menys visibles en el diàleg, la recerca i les polítiques públiques sobre prevenció del suïcidi.

Les dones poden tenir la mateixa intenció de morir; no obstant això, l'estat d'intent de suïcidi resultant no sol estar ben registrat en la recopilació de dades,  als informes mèdics i, fins i tot, a la majoria de sistemes estadístics nacionals. Com a resultat, si bé les dones estan més representades en les conductes suïcides no fatals, són molt menys visibles en el diàleg,  la recerca i les polítiques públiques sobre prevenció del suïcidi.

Diferències a l'hora de buscar ajuda

Quant als patrons de cerca de ajuda, les dones tenen 2,3 vegades més probabilitats que els homes d'assistir  a un hospital després d'un acte suïcida, cosa que crea una oportunitat per a l'atenció compassiva, la psicoeducació, el tractament i la vinculació per al suport continu en els recursos sanitaris comunitaris. Per tant, comptar amb una major precisió en el registre de conductes suïcides no fatals reportades és vital per als esforços de prevenció del suïcidi i es pot fer servir per determinar la prevalença i les correlacions de conductes suïcides no fatals, així com l'eficàcia de les intervencions i el disseny de programes de suport per satisfer les necessitats de les dones i  de poblacions en situació de risc (Schrijvers, 2012).

Els prejudicis i biaixos de gènere

Es postula que una de les raons que explicaria la manca d'inversió en el coneixement i la investigació del comportament suïcida en dones podria relacionar-se amb la presència d'alguns prejudicis per part de professionals sanitaris, és a dir, biaixos de gènere, com, per exemple, la tendència a considerar la conducta suïcida en les dones com a conductes de manipulació i no greus (tot i l'evidència d'intenció, letalitat i hospitalització), i a descriure els seus intents com a «infructuosos», «fracassats» o de «cerca d'atenció» (Beautrais 2006).

El coneixement actual de les diferències per sexe/gènere continua sent incomplet, particularment pel que fa a les temptatives no fatals, i també dins de diferents grups d'edat, pertinença ètnica o religiosa. De la mateixa manera, la recerca sobre la conducta suïcida en dones trans, persones amb característiques intersexuals, persones de l'espectre femení que no s'identifiquen com a dones o homes i aquelles amb gèneres culturalment específics més enllà del binari dona/home continua sent limitada.

Hi ha una tendència a considerar la conducta suïcida en les dones com a conductes de manipulació i no greus, i a descriure els seus intents com a «infructuosos», «fracassats» o de «cerca d'atenció».

Malgrat el creixement i els avenços en el camp de la prevenció del suïcidi durant els darrers anys, l'atenció s'ha centrat més en comprendre i prevenir la mortalitat per suïcidi que en les conseqüències de les conductes suïcides no mortals.

Sens dubte, és un imperatiu destinar atenció i recursos a la prevenció de la mortalitat per suïcidi, però, resulta rellevant centrar-se també en comprendre i prevenir el comportament suïcida no fatal de les dones. En conjunt, el nombre de dones que pensen en el suïcidi, planifiquen el suïcidi, intenten suïcidar-se i moren per suïcidi és considerable i té un gran impacte en la salut pública en general i seqüeles en la salut de les dones en particular (Chaudron & Caine 2004).

Què reflecteixen les estadístiques sobre les diferències entre homes i dones en la conducta suïcida?

La taxa de suïcidi consumat en homes és més gran que la de dones, globalment, a la majoria de països del món, amb una proporció de 3,2:1 (homes/dones) el 1950; 3,6:1 el 1995 i 3,9:1 el 2020. Només hi ha una sola excepció, la Xina, on les taxes de suïcidi en les dones són consistentment més altes que les taxes de suïcidi en homes, especialment a les zones rurals (Phillips, Li i Zhang 2002). Aquesta variabilitat transcultural és important a tenir en compte, ja que les troballes comparatives suggereixen que les taxes de suïcidi estan influenciades per factors culturals locals relacionats amb el gènere.

Tal com s’ha esmentat, les dones tenen taxes més altes de conducta suïcida. Tanmateix, tant al nostre medi com globalment hi ha una manca d'estadístiques de seguiment longitudinals de conducta suïcida, és a dir, desconeixem la prevalença real d'ideació, planificació i intents de suïcidi, cosa que ens impedeix tenir una idea més precisa de la dimensió d'aquesta problemàtica.

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadístiques (INE) del 2022, 3.126 homes i 1.101 dones es van suïcidar aquest any, sent, en el cas de les dones, la franja etària inicialment més vulnerable la compresa entre els 15-29 anys (117 casos); posteriorment, el registre experimenta una lleu tendència a la baixa en la franja entre els 30 a 44 anys, amb un nou pic d'increment entre els 50-54 anys (134 casos), amb tendència a la reducció progressiva a partir dels 60 anys en endavant. Cal destacar, però, que el nombre de casos de dones adultes més grans que consumen suïcidi no és gens menyspreable. Si hi sumem els casos de més grans de 65 anys fins a 95 anys o més, sense desagregar-los per franges d'edat més reduïdes, trobem que 354 dones adultes grans es van suïcidar l'any passat. Tenint en compte que, si bé amb algunes variacions entre anys, les estadístiques prèvies mantenen la tendència, podríem intentar analitzar des d'una perspectiva de gènere aquests pics d'incidència.

Hi ha una manca d'estadístiques de seguiment de conducta suïcida, és a dir, desconeixem la prevalença real d'ideació, planificació i intents de suïcidi, cosa que ens impedeix tenir una idea més precisa de la dimensió d'aquesta problemàtica.

Per exemple, la conducta suïcida en dones, en la franja dels 15-29 anys, es podria relacionar amb l'impacte dels estressors relacionals o vinculars d’aquesta edat? Quin pes tenen els conflictes familiars, els problemes amb iguals, les situacions d'assetjament o les primeres relacions de parella?

La reducció de la incidència en la franja entre els 30-50 anys podria tenir a veure amb el rol de cuidadores com a factor de sobrecàrrega (per la no distribució equitativa) però també protector? Es tracta d'una etapa en què la cura de les criatures petites i de les persones grans o dependents de la família es pot convertir en un eix central del temps i dels esforços de les dones.

En la franja dels 50 anys en endavant, quin impacte té la mort dels adults grans a càrrec, l’emancipació de fills, una menor perspectiva de canvis en l'itinerari vital (matrimoni, laboral, etc), la perimenopausa i la menopausa?

Quin rol juga la solitud, la pèrdua de contacte o la mort d'amistats, l'aïllament, les malalties cròniques, entre altres factors, en el cas de les adultes majors de 65 anys?

Prevenir el suïcidi des de la perspectiva de gènere

En l’àmbit sociocultural i de polítiques públiques, és important continuar treballant en la desconstrucció dels rols i estereotips de gènere marcats i en les inequitats socials, econòmiques i laborals, que impacten de manera diferencial en homes i dones.

Com a societat, hem de generar canvis profunds i estructurals que permetin disminuir els riscos d'exposició a diferents formes de violències des d'etapes primerenques de la vida de les nenes i dones, en el context familiar, en els entorns escolars i laborals i en les relacions sexoafectives.

De la mateixa manera, resulta fonamental millorar les estadístiques nacionals i regionals per tenir informació més específica de la dimensió, l'impacte i les seqüeles de la conducta suïcida no letal, que és molt freqüent entre dones. Cal generar més cos de literatura científica  que ens permeti ampliar el coneixement sobre diferències de sexe/gènere en la conducta suïcida, tant no letal com letal.

Hem de treballar en la desconstrucció dels estereotips de gènere i les desigualtats socials, econòmiques i laborals, que impacten de manera diferencial en homes i dones.

En l’àmbit sanitari, és imprescindible poder incrementar la prevenció, la detecció i l'acompanyament terapèutic dels quadres ansiosodepressius en noies i dones, prestant especial atenció a moments vitals de més vulnerabilitat: adolescència, gestació (especialment si no és desitjada), defunció o  suïcidi de familiars o vincles íntims, menopausa, malalties cròniques o solitud no desitjada.

També cal promoure l'existència de programes específics d'atenció perinatal a dones amb problemes previs de salut mental o d'inici durant la gestació o el part.

Resulta rellevant, a més, detectar i abordar altres situacions coocurrents relacionades amb l'increment de risc de conducta suïcida en noies i dones, com ara el consum d'alcohol i substàncies i les conductes autolesives.

Entre les persones professionals de la sanitat i investigadores, és important treballar la formació en perspectiva de gènere en general i en la detecció dels propis biaixos i prejudicis específics en particular, en relació amb la conducta suïcida no letal de les noies i dones, evitant la tendència a infraestimar-la. Les consultes per aquest motiu permeten crear una oportunitat única per a l'atenció compassiva, i l'accés a possibilitats terapèutiques específiques i sensibles a aquesta problemàtica.

Així mateix, cal fer un treball actiu per reduir la sobreprescripció farmacològica com a alternativa principal/única de tractament als malestars emocionals de les noies i dones que consulten. És imprescindible poder augmentar els recursos psicològics i psicoterapèutics disponibles.

Fomentar la resiliència, la connectivitat social, la promoció de relacions lliures de violències, la garantia d'accés a drets sexuals i reproductius i l'equitat en les oportunitats educatives, laborals i sanitàries pot crear les condicions per a un entorn social positiu que recolzi el benestar a través de factors protectors que mitiguin el risc de conducta suïcida en les noies i dones.