Per què la dona pateix més trastorns de salut mental?

Ser dona es considera un factor de risc quan parlem de salut mental. Per entendre per què, hem d’aturar-nos a recordar que vivim en una societat patriarcal i androcèntrica que deriva en desigualtats socials desfavorables per a les dones.

L'androcentrisme imperant, és a dir, l'adopció generalitzada d'un punt de vista masculí com a punt de vista neutre i universal, ha comportat una invisibilització històrica de la dona, del seu paper en la societat i de les seves necessitats.

A aquesta mirada se li suma el sistema patriarcal que comporta desigualtats clarament desfavorables per a les dones, per la lectura que imposa de diferència de gènere. El gènere no té a veure amb la biologia, sinó que és una definició de dones i homes construïda socialment i amb clares repercussions polítiques. En la majoria de les societats, la dona té un menor estatus social que l'home, i això es tradueix en relacions de poder desiguals.

La dona es troba en condicions d'inferioritat en la família, en la comunitat i en la societat en general: tenen menys grau d'accés als recursos i de control sobre aquests, amb menys pes en la presa de decisions. La societat patriarcal ha posat límits al desenvolupament de les dones ja que les considera inferiors, amb més malestars o més debilitats que els homes. Això comporta que l'abordatge de la salut de les dones estigui esbiaixat.

Aquesta desigualtat social col·loca a la dona en una posició de risc de patir més problemes de salut mental. Per això, incorporar la perspectiva de gènere en la salut pública implica abordar la influència dels factors socials, culturals - que són qüestionables i modificables- i biològics en els resultats sanitaris per millorar, així, l'eficiència, la cobertura i l'equitat dels programes de salut.

Quins són aquests factors?

La violència masclista

Les dones poden patir diferents tipus de violència tant en la infància com en l'edat adulta. En la infància, el més greu i específic de gènere, és l'abús sexual.

La prevalença de l'abús sexual infantil és difícil d'estudiar atès que en molts casos les agressions no es denuncien en el moment en què es pateixen i sovint tampoc s'expliquen més endavant. Tanmateix, els resultats de la majoria d'estudis oscil·len entre una afectació del 20 i el 25% en nenes i entre el 10% i 15% en nens. Un factor de major gravetat és quan l'abús sexual procedeix d'un familiar.

A banda de la gravetat de la violència en el moment en que es produeix, les dones que han patit abús sexual tenen un risc alt de presentar patologia mental en la vida adulta. Un trastorn que sembla relacionat amb l'abús sexual és el trastorn límit de la personalitat.

Abordatge de l’increment de la violència intrafamiliar durant la pandèmia

Llegeix més

Un altre tipus de violència greu és l'agressió sexual. Es calcula que un 10% de les dones europees han patit violència sexual. A l'estrès de la violència soferta, tant en el cas d'abús sexual com de les violacions, se suma l'estrès que comporta la denúncia. La dona encara segueix havent de demostrar, freqüentment, que elles no són responsables de la violació i hi ha molts agressors que no són castigats.

Finalment, tenim la violència rebuda per part de la seva parella o ex parella que pot ser psicològica, física o sexual. Investigacions recents revelen que entre un 20 i un 40% de les dones pateixen violència física o sexual per part de la seva parella. Aquestes dones tenen més risc de patir un o més trastorns mentals. Més de el 50% de les dones que han patit violència pateixen un trastorn d'estrès posttraumàtic que, freqüentment, conviu amb altres trastorns com depressió, fòbia o abús de substàncies.

El pes dels estereotips de gènere

Els estereotips estan fermament ancorats en la societat. Ens pauten, de forma irracional, com hem de valorar comportaments i actituds d'homes i dones.

Alguns d'aquests estereotips són que les dones són més intuïtives, més passives, més submises i més febles que els homes, però també més inestables psicològicament. Aquests estereotips tenen, en general, una connotació negativa, tant els associats a les dones com als homes.

A més dels estereotips, els rols socials també estan assignats en funció del gènere. Els rols socials de dones i homes no només són diferents, sinó que comporten desigualtat i discriminació.

• El paper de cuidadora - Les tasques relacionades amb la llar, com són les domèstiques i la cura de les persones dependents i que suposa una càrrega física i mental, es consideren femenines en totes les cultures. Aquestes tasques no tenen cap reconeixement social.
• Discriminació laboral - Moltes dones que han estat mares pateixen assetjament laboral o acomiadaments al reincorporar-se després d'una baixa per maternitat.
• Doble jornada - Els rols segueixen clarament designats i es considera que és la mare qui s'ha de fer càrrec dels infants. Aquest fet obliga a les dones que són mares treballadores a fer una doble jornada.
• La pressió de la maternitat - Es considera socialment que totes les dones volen ser mares. En aquests casos,  quan es parla del  rellotge biològic es converteix la pressió social en un tema biològic, com si la maternitat fos obligatòria.
• Objecte sexual - La consideració de la dona com a objecte que ha de cuidar-se a sí mateixa per a ser sexualment atractiva per als homes o amagar-se per no ser una temptació, segueix vigent. En la nostra cultura es valora la joventut i ela primesa, amb un cost molt important per a moltes dones.

Tots aquests factors empitjoren l'estat de salut de les dones perquè comporten una sèrie de requisits, de vegades contradictoris, que poden augmentar l'estrès i perquè, les limitacions del rol de gènere, que s'associen a la menor capacitat d'elecció i la sobrecàrrega derivada de la dificultat de conciliar rols, augmenten el risc de patir depressió i ansietat.

Factors socials

No podem perdre de vista factors socials que influeixen en la salut de les persones com la pobresa, la classe social, el mercat laboral o la migració. En tots aquests factors també hi ha una especificitat de gènere en major o menor grau.

Parlem de la bretxa salarial entre homes i dones i la major precarietat en el mercat laboral per a les dones. Parlem de dones migrants que arriben soles, que mantenen amb el seu treball a la família que s'ha quedat al seu país d'origen i que, normalment, només poden accedir a treballs domèstics sense contracte laboral.

Parlem de dones grans, que tenen un nivell de pobresa més gran que els homes perquè cobren pensions més baixes o, simplement, no tenen pensió perquè s'han dedicat a tasques domèstiques no remunerades o a la cura d'altres. Parlem de dones molt grans (les dones tenen una esperança de vida superior als homes) amb problemes de salut crònics que posen en risc la seva salut mental.

Les dones pateixen més trastorns de salut mental per motius múltiples però associats sobretot a problemes estructurals de la nostra societat i cultura que comporta una desigualtat social de gènere.

Imatge de freepik - www.freepik.es